miércoles, 19 de septiembre de 2012

Primera República Espanyola (1873-1874)










Quines circumstancies van donar lloc a la proclamació de la primera Republica?

Van començar a haver desavinences dins els partits que donaven suport al règim, crisi econòmica, i sobretot, la guerra carlina, la guerra de la independència cubana i la creixent insurrecció republicana. A més Amadeu I, en aquell moment, rei d’Espanya no tenia suport ni dels militars ni del poble. Finalment al 1873, el rei va abdicar. Aquell mateix dia, van proclamar la República espanyola.

Per quin motiu es va fer impossible la seva continuïtat?

En només un any la República havia tingut 4 presidents: Estanislau Figueres, Francesc Pi i Maragall, Nicolás Salmerón y Emilio Castelar. El programa de Castelar per tal de fer front a la difícil situació que es vivia, les Corts van atorgar a Castelar poders gairebé dictatorials durant 3 mesos. Castelar va confiar a l’exèrcit la repressió del cantonalisme. En poques setmanes van anar caient els focus cantonalistes. Les Corts al 1814 van desautoritzar a Castelar, fet que va provocar el cop d’estat conservador del general Pavía que va posar fi a la república federal.

Republicanisme


          Quan i com neix i es consolida el republicanisme?


-       Les arrels del republicanisme a Espanya es troben en el liberalisme, sorgit a partir de la Revolució francesa i les seves primeres manifestacions es troben a Guerra de la Independència espanyola (1808-1814). Durant el regnat de Ferran VII (1813-1833) es van donar diversos pronunciaments liberals, però no va ser fins al regnat d'Isabel II quan van aparèixer els primers moviments clarament antimonàrquics i republicans.
La Revolució de 1868 va enderrocar a Isabel II, però les corts sorgides de les eleccions de 1869 van donar una Majoria Monàrquica, que es va imposar la recerca d'un nou rei entre les corts europees reals. Aquest nou rei va ser Amadeu I de Savoia, però en mig d’un país profundament inestable, embolicat en Diverses Guerres (en la Tercera Guerra Carlina, i en la Guerra de Cuba), i comptant amb l'oposició dels republicans i de bona instància de part de l'aristocràcia, l'Església i el poble, el rei va abdicar el 11 de febrer de 1873.
Aquest Mateix Dia de 1873, les Corts van proclamar la Primera República Espanyola. 



martes, 18 de septiembre de 2012

Els pronunciamientos

Per què els militars van intervinir en política? Què eren els "pronunciamientos"?


Com a conseqüència de la política absolutista de Ferran VII i de la crisi econòmica que va afectar Espanya en la postguerra, l’oposició liberal es va anar enfortint. Així, a les ciutats van créixer les societats secretes i maçòniques, i, a més, la integració dels caps de la guerrilla a l’exèrcit va originar un sector liberal, partidari de reformes, que protagonitzaria un gran nombre de pronunciamientos militars, mètode que en el futur jugaria un paper fonamental a l’hora de forçar canvis de governs a Espanya.
D’aquesta manera, bona part de l’agitació arribava principalment des de les files d’un exèrcit que es trobava equipat de forma deficitària, era pagat de forma irregular i patia de macrocefàlia. La Guerra de la Independència havia suposat l’inici d’un procés que va fomentar la intervenció dels militars a la vida política, convertint-los en un factor dominant de la vida pública. Els pronunciaments liberals proclamaven la Constitució de 1812 pels hereus de la guerrilla influïts per una forta càrrega utòpica insurreccional que associava la Constitució de Cadis amb la llibertat.



Progressisme i Moderantisme

Quines diferències van existir entre el progressisme i el moderantisme? Com es concretà en les constitucions del 1837 i del 1845?


El moderantisme és una visió singular espanyola del liberalisme que consisteix en mantenir les formes amb un règim representatiu, però sense renunciar als privilegis que afavoreixen a les oligarquies de poder. En línies generals el moderantisme és una concatenació d'elements provinents de l'Antic Règim i de la burgesia de la Revolució Industrial per assegurar les seves posicions de privilegi en el segle XIX. Els seus referents europeus eren el doctrinarisme francès i el conservadorisme britànic.
El progressisme agrupa doctrines filosòfiques ètiques i econòmiques de certes tendències polítiques relacionades en la voluntat d'instaurar un progrés social en reformes que perseguixen este fi.






La implantació de liberalisme


     Com es va dur a terme a Espanya la implantació del liberalisme al s. XIX? Quin fou el paper del carlisme en aquest procés?

-       A la dècada del 1833 fins al 1843 es dóna el pas definitiu per ensorrar l’Antic Règim i passar al liberalisme.
La Guerra Carlista obliga a Maria Cristina de Borbó a transformar el règim per mantenir-se en el tron. Aquest canvi consisteix en atorgar poders als liberals.
Després de la mort de Ferran VII (1833) Maria Cristina de Borbó designa un nou govern a càrrec de Francisco Martínez de la Rosa, que encapçala un govern liberal moderat. Tot i això els progressistes no es rendeixen i utilitzen escletxes legals de l’ Estatut Reial per fer reformes. Al final els progressistes pressionen cada cop més a María Cristina fins que en 1835 crea un nou govern liberal progressista
Els progressistes arriben al poder mitjançant la insurrecció, amb revoltes durant tot l'estiu de 1835 liderades per les Juntes i les Milícies. Donada la anarquia del país, la reina regent es veu obligada a nomenar un govern progressista, a càrrec de Juan Álvarez Mendizábal, que inicia ràpidament una sèrie de reformes que portarien a Espanya a convertir-se en un Estat més modern.
Segons Mendizábal, per fer d'Espanya un país liberal, econòmica i políticament parlant, s'han de donar els següents passos: l'eliminació del règim senyorial, la desvinculació de les terres, i la desamortització eclesiàstica i civil. Llavors es podria realitzar la revolució agrícola, amb un augment de rendiment que produiria excedent per invertir en la indústria. El paper del Carlisme fou molt important ja que van representar una dura oposició a la causa isabelina.

Independència de les colonies americanes

Quin procés va conduir a la independència de les colònies continentals americanes?


Entre 1808 i 1825, Espanya va perdre la major part de l'imperi colonial d'Amèrica.
L'any 1808 dominava un territori immens que s'estenia des de Califòrnia fins al cap d'Hornos, i des de l'Atlàntic al Pacífic.
L'any 1825, disset anys després, solament li restaven les illes de Cuba i Puerto Rico a l'Atlàntic (i les illes Filipines al Pacífic), que va acabar perdent a la guerra de 1898 contra els Estats Units.

Entre les causes de l'emancipació de les colònies americanes cal destacar factors interns i factors externs. Pel que fa als factors interns, la nefasta política colonial dels Borbons (corrupció  i marginació dels criolls a nivell polític, obsoleta política comercial, pressió fiscal, etc.) i l'existència, des de la segona meitat del segle XVIII, d'una consciència d'identitat pròpia. A nivell extern, l'exemple de la revolució americana (independència de les colònies britàniques dels Estats Units), l'extensió de les idees liberals europees, que influiren en les elits criolles il.lustrades, i, finalment, l'ajut econòmic i militar dels Estats Units i el Regne Unit, nacions interessades a comerciar lliurement en el continent.
En definitiva, els factors clau del procés d'independència foren la incapacitat de la metròpoli per continuar mantenint l'imperi, i les aspiracions dels descendents dels espanyols nascuts a Amèrica, els criolls, a controlar políticament el seu propi territori.

La guerra del Francès i la Constitució de Cadis



Per què es diu que la guerra del Francès va iniciar la crisi de l’Antic Règim a Espanya?

Perquè mentre governava Josep I a Espanya, germà de Napoleó, una Junta Suprema va assumir la sobirania en nom del rei Ferran VII i va coordinar la resistència. Al 1809, la Junta Central va convocar les Corts que es van constituir a Cadis l’any 1810. La guerra impedia una elecció de diputats per estaments i va afavorir a la formació d’una assemblea en que la representació era individual i no estamental. Els diputats liberals van aconseguir imposar els seus criteris. La seva obra legislativa va comportar la substitució de la monarquia absoluta per les d’un Estat liberal.

Característiques bàsiques de la constitució de Cadis:

-          Declaració dels drets de l’home
-          Principis de sobirania nacional
-          Llibertat d’expressió
-        Monarquia liberal i parlamentaria amb divisió de poders, però amb una sola cambra legislativa elegida per sufragi masculí indirecte
-          Igualtat entre tots els ciutadans
-       Abolició de privilegis socials i econòmics de la noblesa i dels eclesiàstics, també van abolir les jurisdiccions senyorials
      Es va establir la llibertat absoluta de producció agrícola i industrials (quedaven abolits els gremis)