La implantació de liberalisme

     Com es va dur a terme a Espanya la implantació del liberalisme al s. XIX? Quin fou el paper del carlisme en aquest procés?

-       A la dècada del 1833 fins al 1843 es dóna el pas definitiu per ensorrar l’Antic Règim i passar al liberalisme.

La Guerra Carlista obliga a Maria Cristina de Borbó a transformar el règim per mantenir-se en el tron. Aquest canvi consisteix en atorgar poders als liberals.

Després de la mort de Ferran VII (1833) Maria Cristina de Borbó designa un nou govern a càrrec de Francisco Martínez de la Rosa, que encapçala un govern liberal moderat. Tot i això els progressistes no es rendeixen i utilitzen escletxes legals de l’ Estatut Reial per fer reformes. Al final els progressistes pressionen cada cop més a María Cristina fins que en 1835 crea un nou govern liberal progressista

Els progressistes arriben al poder mitjançant la insurrecció, amb revoltes durant tot l'estiu de 1835 liderades per les Juntes i les Milícies. Donada la anarquia del país, la reina regent es veu obligada a nomenar un govern progressista, a càrrec de Juan Álvarez Mendizábal, que inicia ràpidament una sèrie de reformes que portarien a Espanya a convertir-se en un Estat més modern.

Segons Mendizábal, per fer d'Espanya un país liberal, econòmica i políticament parlant, s'han de donar els següents passos: l'eliminació del règim senyorial, la desvinculació de les terres, i la desamortització eclesiàstica i civil. Llavors es podria realitzar la revolució agrícola, amb un augment de rendiment que produiria excedent per invertir en la indústria. El paper del Carlisme fou molt important ja que van representar una dura oposició a la causa isabelina.